La Saga de la Directiva sobre drets d’autor: Tribunal de Justícia de la UE afirma que l’article 17 no vulnera el dret a la llibertat d’expressió i informació dels usuaris

Com bé saben els lectors, el 14 de setembre de 2016, en línia amb l’estratègia del mercat únic digital, la Comissió Europea va presentar un paquet legislatiu per modernitzar les normes de drets d’autor de la UE amb l’objectiu d’adaptar-les a un context en què la tecnologia estava canviant ràpidament la manera com es creen, produeixen, distribueixen i exploten les obres.

Aquest paquet incloïa la nova directiva sobre drets d’autor al mercat únic digital. I aquesta directiva incloïa l’article 13 (ara 17).

En aquells dies, quan es cuinava l’article 17 (de fet es deia article 13…nombre de la sort), ningú no podia preveure la infinitat de pàgines que generaria aquesta història interminable. Sessions de cabildeig amb els eurodiputats, canvis constants de diferents comitès (JURIS, IMCO, etc.), defensors de diferents parts interessades que intenten evitar-se entre si als corredors de Brussel·les i Estrasburg. Realment, ningú no podia preveure les traumàtiques i controvertides propostes de transposició, els retards en el compliment d’aquests terminis de transposició i… allò que ens porta ara aquí, l’ACCIÓ de nul·litat interposada davant del TJUE intentant sacsejar el text legal.

El primer és el primer, de què tracta l’article 17? En poques paraules, l’objectiu principal de l’article 17 és reduir la quantitat de material protegit per drets d’autor no autoritzat disponible en línia. I com se suposa que cal fer això? A través dels requisits sobre els prestadors de serveis per compartir continguts en línia (“OCSSP”) per obtenir autorització/llicència, dels titulars de drets o dels seus representants, abans de mostrar material protegit per drets d’autor pujat pels usuaris. en cas de mostrar contingut sense la llicència adequada, demostrar que han complert certs requisits que els permetran exemptar-se de la responsabilitat.

Intros fetes, vegem què va passar amb Polònia.  Polònia va sol·licitar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (“el Tribunal”) que anul·lés l’article 17, apartat 4, lletra b) i lletra c) i, com a alternativa, si el Tribunal considerés que aquestes disposicions no podien separar-se de les altres disposicions sense alterar el fons, per anul·lar l’article 17 íntegrament. Polònia va argumentar que s’estava violant el dret fonamental a la llibertat d’expressió i informació (art. 11 de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, La Carta) en imposar-se la implementació d’un mecanisme preventiu automàtic per filtrar el contingut pujat pels usuaris. , el que lesionava les seves llibertats.

Aquesta bomba atòmica va estar suspesa sobre tots els caps dels titulars de drets fins a la setmana passada, quan el Tribunal, en l’assumpte C‑401/19, sortosament, va presentar sis fonaments sobre per què les obligacions de l’article 17 no restringeixen de manera desproporcionada el dret a la llibertat d’expressió i informació dels usuaris d’aquests serveis, i va desestimar la posició polonesa. En resum, les raons per les quals el Tribunal va advocar pel manteniment de l’article 17 van ser:

-De l’article 17, apartats 7 i 9, es desprèn que, per tal de prevenir el risc que l’ús d’eines de reconeixement i filtratge automàtic comporta per al dret a la llibertat d’expressió i informació dels usuaris dels OCSSP, la UE va establir un límit precís i clar, sobre les mesures que es poden adoptar o exigir per complir les obligacions establertes a l’article 17, apartat 4, lletres b) ic), in fine, mitjançant l’exclusió de mesures que filtrin i bloquegin continguts lícits en carregar-los .

-L’article 17, apartat 7, exigeix ​​als Estats membres (“MS”) que garanteixin que els usuaris de cada MS estiguin autoritzats a carregar i posar a disposició contingut generat per ells mateixos amb fins específics de cita, crítica, ressenya, caricatura, paròdia o pastitxe.

-L’article 17, apartat 9, exigeix ​​que els OCSSP informin els usuaris que poden utilitzar obres i altres prestacions protegides en virtut de les excepcions o limitacions als drets d’autor i drets connexes previstes a la legislació de la UE.

-La responsabilitat dels OCSSP d’assegurar-se que determinats continguts no estiguin disponibles només pot incórrer, en virtut de les lletres b) ic), in fine, de l’article 17, apartat 4, a condició que els titulars de drets en qüestió els proporcionin la informació pertinent i necessària, pel que fa a aquest contingut.

-En establir que laplicació de larticle 17 no ha de donar lloc a cap obligació general de supervisió, l’article 17(8) proporciona una salvaguarda addicional per garantir que es respecti el dret a la llibertat d’expressió i informació dels usuaris dels OCSSP.

-L’article 17, apartat 9, paràgrafs primer i segon, introdueix diverses garanties processals, que protegeixen el dret a la llibertat d’expressió i informació dels usuaris dels OCSSP en els casos en què, sens perjudici de les garanties previstes en aquestes darreres disposicions , els proveïdors d’aquests serveis no obstant bloquejar de forma errònia o injustificada continguts lícits i els EM han de garantir que els usuaris tinguin accés a mecanismes de reparació extrajudicials que permetin resoldre les disputes de manera imparcial i recursos judicials eficients.

-L’article 17, apartat 10, complementa el sistema de garanties previst a l’article 17, apartats 7 a 9, en exigir a la Comissió que organitzi, en cooperació amb els Estats membres, diàlegs amb les parts interessades per debatre les millors pràctiques per a la cooperació entre els serveis d’intercanvi de continguts en línia proveïdors i titulars de drets, així com emetre orientacions sobre l’aplicació de l’article 17 en particular, de lapartat 4 del mateix.

-En transposar l’article 17, els Estats membres han de tenir cura d’actuar sobre la base d’una interpretació d’aquesta disposició que permeti aconseguir un equilibri just entre els diversos drets fonamentals protegits per la Carta.

Per tot això, les objeccions poloneses han estat rebutjades, tancant aquest capítol de la saga, que sospitem no serà l’últim. Continuarà…

David Serras Pereira – ​Licensing and International Manager en UNISON Rights.